Avatar: exemple de creativitat

La creativitat humana no és un procés ex nihilo, creem a partir de coses que existeixen previament, només Déu, en cas que existís podria crear del no res.

La pel·lícula AVATAR n'és un exemple paradigmàtic. Es tracta d'una convinació de múltiples elements prèviament existents. S'hi poden identificar reminiscències de pel·lícules com "El último mohicano" o "Bailando con lobos", pel seu caràcter tribal amerindi (un referent de la cultura nordamericana), però també de "El sargento de hierro" en cadascuna de les aparicions i dels comentaris del general dels marines, o de qualsevol de les pel·lícules bèliques recents. Pel que fa a la fantasiosa flora i fauna del planeta qualsevol biòleg hi pot identificar amb facilitat cavalls, dinosauris com els triceratops i els pterosaures voladors, i híbrids de cànids o felins amb el famós al·lien de la saga cinematogràfica, a qui per cert es ret homenatge amb la inclusió de la seva protagonista Sigourney Weaver (consulto el nom a la web perquè sempre m'ha costat moltíssim recordar com s'escriu exactament, una mica com passa amb l'escriptura del famós filòsof nihilista Nietzsche). També hi apareixen Spirographis terrestres gegantins, vegetació luminiscent com les algues planctòniques Noctiluca, salzes desmais (l'arbre de les ànimes), hifes de fongs, micorritzes, una mescla de micos uduladors i de lemurs, antílops modificats, insectes de tot tipus i en general una selva tropical exhuberant que a vol d'ocell només es diferenciaria de l'Amazones per la presència d'alguns arbres absolutament gegantins o d'uns cingles imposiblement suspesos en l'aire. Pel que fa a l'astronomia un cop més s'aprofita el marc d'allò conegut: Pandora (un gran nom per un planeta perillossíssim per a viure-hi) que de fet és un satèl·lit, juntament amb d'altres, d'un gran planeta gegant que fins i tot mostra un gran cicló a la seva superfície. Les analogies amb Ganímedes o Ió, satèl·lits de Júpiter i principals candidats a presentar vida al Sistema Solar, són ben paleses. Pel que fa als avatars (nom que precisament per tenir el significat que assenyala en Kike, s'ha incorporat i s'utilitza habitualment en el món dels videojocs per designar el personatge que l'usuari controla i fa progressar amb el "joistic") teledirigits pels humans les semblances amb "Màtrix" són massa evidents per passar-les per alt. L'argument és una història d'amor estàndard en un context molt de moda actualment com és l'apocalipsi ambiental. Però tot plegat, lluny de ser un Frankestein mal cosit de fragments d'aquí i d'allà, aconsegueix una coherència i una harmonia destacables d'una gran bellesa estètica, de ritme trepidant i de rigor científic (tret de 2 o 3 detalls) que la sorprenent tecnologia del 3D acaba d'amanir per donar un resultat de gran nivell. És creativitat en sentit estricte. Davant d'obres com aquesta està plenament justificat considerar al cinema el 7è art.

 

Avatar (la película), y sus interesantes ramificaciones en nuestra vida

Según la doctrina hinduista un avatar es una reencarnación terrestre de un dios, en nuestro caso también tiene reminiscencias cuasi religiosas, ya que para algunos de nosotros, esta película es una revelación…La trama y la puesta en escena me cautivaron desde la primera imagen. Poco a poco me fui sumergiendo en el universo de Pandora, a pesar de las interferencias provocadas por parte del público que va a cenar al cine, en vez de a disfrutar de una película. Ese ruido vulgar y terrestre de las bolsas de patatas fritas, pretendía alejarme de Pandora…pero estaba totalmente absorto por la película y por las sensaciones que me transmitía. Así que al salir, seguía ensimismado recreándome en la energía que me transmitían. Oí a algunos espectadores murmurar, “mira, mira…ese está pensando en la película….¿nos conectamos, nos conectamos?”, mientras insinuaban el uso del pene como las colas de los Nu’vi. No puedo culparlos. Ellos habían visto una “buena película”, con “bonitas imágenes”, “entretenida”, con una “técnica alucinante…”. Ellos no habían visto la misma película que yo. Al menos no con los mismos ojos…

Todo el mundo de Pandora, todas las metáforas de los Nu’vi y su integración como parte de su entorno, eran piezas que iban encajando en mi cabeza, en mi corazón…eran cosas que sabía antes que me las explicara la trama de la película. Yo quería ser Jake; yo quería dejar mi mundo tecnológico e integrarme como un animal en la selva de Pandora; yo quería dejar mi cuerpo atrás y sabía que era posible, mucho antes que Jake lo hiciese; yo me he fundido con Neytiri…A partir de cierto momento, y siguiendo la transformación de Jake, sabía que la historia estaba escarbando en mis capas de ciencia y tecnología, en mis años de investigador, y no se detenía. Yo también me siento, en mi pequeño ámbito, un guerrero por el medio ambiente…y aquí las metáforas comienzan a ser algo más que sutiles interpretaciones. Yo también me siento cambiar, quizás ese cambio comenzó antes, quizás no me di cuenta, pero ahora y cada vez más, lo noto; lo percibo; estoy buscando algo; me pongo metas que antes no tenía…y noto que estoy en un acantilado, a punto de saltar al vacío en busca de mi TORUK, domarlo y volar lejos. Avatar, a su modo, me sirvió como catalizador. Puso imágenes a mis deseos y esperanzas de algo mejor, más completo, algo que me haga sentirme en armonía con el mundo, y especialmente con mis semejantes…