La creativitat humana no és un procés ex nihilo, creem a partir de coses que existeixen previament, només Déu, en cas que existís podria crear del no res.
La pel·lícula AVATAR n'és un exemple paradigmàtic. Es tracta d'una convinació de múltiples elements prèviament existents. S'hi poden identificar reminiscències de pel·lícules com "El último mohicano" o "Bailando con lobos", pel seu caràcter tribal amerindi (un referent de la cultura nordamericana), però també de "El sargento de hierro" en cadascuna de les aparicions i dels comentaris del general dels marines, o de qualsevol de les pel·lícules bèliques recents. Pel que fa a la fantasiosa flora i fauna del planeta qualsevol biòleg hi pot identificar amb facilitat cavalls, dinosauris com els triceratops i els pterosaures voladors, i híbrids de cànids o felins amb el famós al·lien de la saga cinematogràfica, a qui per cert es ret homenatge amb la inclusió de la seva protagonista Sigourney Weaver (consulto el nom a la web perquè sempre m'ha costat moltíssim recordar com s'escriu exactament, una mica com passa amb l'escriptura del famós filòsof nihilista Nietzsche). També hi apareixen Spirographis terrestres gegantins, vegetació luminiscent com les algues planctòniques Noctiluca, salzes desmais (l'arbre de les ànimes), hifes de fongs, micorritzes, una mescla de micos uduladors i de lemurs, antílops modificats, insectes de tot tipus i en general una selva tropical exhuberant que a vol d'ocell només es diferenciaria de l'Amazones per la presència d'alguns arbres absolutament gegantins o d'uns cingles imposiblement suspesos en l'aire. Pel que fa a l'astronomia un cop més s'aprofita el marc d'allò conegut: Pandora (un gran nom per un planeta perillossíssim per a viure-hi) que de fet és un satèl·lit, juntament amb d'altres, d'un gran planeta gegant que fins i tot mostra un gran cicló a la seva superfície. Les analogies amb Ganímedes o Ió, satèl·lits de Júpiter i principals candidats a presentar vida al Sistema Solar, són ben paleses. Pel que fa als avatars (nom que precisament per tenir el significat que assenyala en Kike, s'ha incorporat i s'utilitza habitualment en el món dels videojocs per designar el personatge que l'usuari controla i fa progressar amb el "joistic") teledirigits pels humans les semblances amb "Màtrix" són massa evidents per passar-les per alt. L'argument és una història d'amor estàndard en un context molt de moda actualment com és l'apocalipsi ambiental. Però tot plegat, lluny de ser un Frankestein mal cosit de fragments d'aquí i d'allà, aconsegueix una coherència i una harmonia destacables d'una gran bellesa estètica, de ritme trepidant i de rigor científic (tret de 2 o 3 detalls) que la sorprenent tecnologia del 3D acaba d'amanir per donar un resultat de gran nivell. És creativitat en sentit estricte. Davant d'obres com aquesta està plenament justificat considerar al cinema el 7è art.
I res de tot això és casual. En sortir del cinema hi havia uns quans detalls que em provocaven negit -bàsicament els detalls científics que no havia entés o que m'havien semblat massa gratuïts. No em quadrava, tots els detalls estaven massa quadat com perque hi haguéssin inconsistències tan flagrants, no tant des del punt de vista científic (això seria demanar-li massa), sinó des del punt de vista de la ciència ficció. Cameron es un autor de ciència-ficció, fins i tot Titanic pot ser entesa com una obra d'aquest gènere, i us asseguro que els creadords de ciència ficció són uns obssessos de la cohència. Potser només els superen els matemàtics.
ResponderEliminarAl dia següent vaig biscar el guió per Internet. El món està ple de freakies que coleccionen tota mena de coses inversemblants. Així que no va ser difícil trobar una plana web amb milers de guions de pel·licules famoses. I allà estava el d'AVATAR. No era el guió de la peli sinò una versió molt antiga on els personatges no tenen ni el nom que apareix en el film però on si estaven tots els secrets de PANDORA descrits amb coherència de ciència-ficció (no de ciència) fruit de la imaginació desbordada de James Cameron. Un parell de dies després el van enretirar i ara se que s'ha publicat un llibre sobre els aspectes "científics" i "tecnològics" de PANDORA. Casualitat? Crec que no...
(suposo que us agradaria donar-li un cop d'ull al guió, veritat? -be, el que es bó es fa esperar....)